Castell del Rei. Pollensa. Mallorca.

 Datos castillo

Nombre: Castell del Rei

Municipio: Pollença (Mallorca)

Localidad: Pollença (Mallorca)

Provincia: Islas Baleares

Altitud: 475 m

Emplazamiento concreto: Costa

Accesos: Se puede llegar en coche prácticamente hasta su base.Lo usual es dejar el coche en las primeras casas de Ternelles y continuar el buen camino a pie. En cualquier caso hay que pedir permiso a los propietarios de la finca.

Tipología: Castillo Medieval Militar

Observaciones de tipología: Actualmente el conjunto constituye una ruina no consolidada.

Sistema constructivo: Mampostería

Elementos estructurales:

Planta: Cuadrada

Elementos arquitectónicos:

En los alrededores de las ruinas, existen los restos de una entrada. Probablemente existió en las cercanías del muro algún puente levadizo. Pasando por un montón de escombros llegamos a una especie de terraza y se estira hasta una grieta donde dos rocas forman un pasadizo abovedado, que discurre debajo de unos restos de una torre. La bóveda se apoya sobre las rocas formando un arco. El pasadizo entre las dos rocas mide 1100 m en tanto que la bóveda alcanza 2 m. El muro exterior del castillo, por la parte interior tiene una altura de 3,25 m y una abertura que corresponde a lo que vemos tapiado desde arriba. El muro tiene hasta la altura indicada, un grosor de 0´75 m, después forma un banco y se queda con un grosor de 0,50 m. Se conservan almenas, aljibe, torre.

Estado de conservación:

Estado: Ruina Progresiva

Situación legal:

Datos registrales:

Titularidad: Privado

Datos históricos:

Tal vez los romanos tuvieran ya un castillo en aquel peñasco, pero lo que si es indudable, es que la fortaleza constituye un reducto muy importante durante la dominación musulmana. Prueba de ello es que los moros montañeses acaudillados por Xuaid, no se rindieron hasta febrero de 1231 después de la conquista de Palma. El rey conquistador, vista la importancia que tenía el castillo, se lo reservó para sí, en una permuta que hizo con el conde Urgel, y nombró como castellano o alcaide de la fortaleza a Arias Yanyez, que era castellano del castillo de Pollensa y del de Aloró, con un haber anual de 800 sueldos reales de Valencia y 60 cuarteradas de trigo.

En 1285 D. Alfonso de Aragón vino a usurpar el trono a su tío D. Jaime II de Mallorca, el castillo de Pollensa dio asilo a los caballeros fieles a su legítimo rey. Pero más tarde en 1343 es cuando se dan las mayores gestas alrededor de lo que hoy son estas pobres ruinas. Cuando todos los pueblos y los demás castillos de Mallorca estaban sometidos al rey de Aragón, el castillo de Pollensa, se mantenía fiel al legítimo monarca. Y todo el poder del que fuera gobernador de Mallorca, Arnaldo de Erill, se frustraba contra aquellas peñas ardorosamente defendidas. El 23 de junio de ese año, partía desde Palma, la hueste que había de poner cerco al invencible castillo, mientras por mar, eran conducidas las máquinas para hostigar a los sitiados. Sin embargo la guarnición aún fiel a Jaime III de Mallorca, no se rindió hasta el 29 de agosto, una vez perdida toda la esperanza de que los isleños se manifestasen a favor de su legítimo rey. A partir de entonces decae la importancia del castillo, por una serie de circunstancias, entre ellas la evolución de los sistemas de fortificación, que hacen que los débiles parapetos del castillo de Pollensa, sean inútiles frente a una potente artillería.

El castellano deja de ser un cargo real, para convertirse en meramente honorífico, distribuido entre la nobleza.

La guarnición del castillo, varió mucho a través del tiempo. En los siglos XIV y XV pudo haber una guarnición de unos diez hombres, y fue disminuyendo en los siglos XVI y XVII, cuando había únicamente dos sirvientes. Que al ser nombrados, se presentaban ante el baile real de Pollensa y prestaban homenaje de fidelidad al rey. Eventualmente y dependiendo del peligro existente, los habitantes del valle de Ternellas, estaban obligados a prestar servicio en el castillo.

En el siglo XVI el castillo había perdido todo su valor como fuerte, prestando únicamente servicios de vigilancia en esta parte de la costa Norte de la isla.

En 1564 se utilizó como lazareto albergarido a los apestados que fueron enviados desde Barcelona, pues estaba infectado el puerte de aquella ciudad. (Caldentey).

En la visita de inspección que realiza Benito Verger en 1597, precisamente el 25 de junio a las 2 h. De la tarde, encontró solamente una mujer vieja de 80 años, y le dijo que su marido Juan Ferragut y su hijo estaban segando. Los hizo venir y éstos le expusieron que no tenían paga alguna, y por tanto tenían que trabajar para lograr su sustento.

El armamento existente entonces, era una pieza de artillería de bronce, de 7 u 8 quilates, con las cureñas y atacador en buen estado, dos armarils de bronce con sus servidores y moldes para hacer balas, una pieza de artillería de hierro colado, inservible, con 10 libras de pólvora y 4 balas para la pieza de bronce.

Unos años más tarde, en 1715 se decretó el completo abandono del Castillo del Rey, juntamente con el de Alaró, siguiendo sin embargo, el servicio de vigilancia costera. Los talaiers no percibían salario alguno, sino que era una obligación incluída al tomar en arrendamiento el territorio circundante al castillo.

En la relación de 1769 y la recesión de 1794, no figura el castillo de Pollensa, como lugar fortificado, progresivamente el castillo de tan singular historia, se ha ido degradando, hasta encontrarnos con las ruinas actuales.

Bibliografía:

GONZALEZ DE CHAVES ALEMANY, Juan. Fortificaciones costeras de Mallorca. Colegio Oficial de Arquitectos de Baleares. Baleares, 1986.

Información turística:

Acceso al castillo:

Se puede llegar en coche prácticamente hasta su base. Lo usual es dejar el coche en las primeras casas de Ternelles y continuar el buen camino a pie. En cualquier caso hay que pedir permiso a los propietarios de la finca.

 

Puig de María en Pollensa

El Puig de María se situa al sur de Pollensa, completamente aislado del resto de montañas de la Sierra de Tramuntana. Desde su cima se tiene una vista espléndida, hacia el mar y hacia el interior de Mallorca.
No se puede accerder en coche.
Información
En 1348 se autorizó la construcción de una capilla, para que unos años más tarde se instalase una comunidad de monjas en el monasterio que se levantó. Además, también se construyeron unas murallas y una torre de defensa. Todo el esplendor del siglo XV, aportado por la nobleza que confiaba sus hijas al monasterio, se desvaneció un siglo más tarde cuando el obispo de Mallorca mandó cerrar el monasterio, que no fue vuelto a abrir al culto hasta el año 1638.
En el siglo XVIII la iglesia fue profundamente modificada, cambiando el estilo arquitectónico gótico por el barroco, hasta que en el siglo XIX se realizó una nueva intervención que le devolvió su estilo original. Actualmente es un edificio de planta basilical, cubierta por una bóveda con arcos apuntados y capillas laterales con el presbítero presidido por la imagen de la Virgen María.


=========================================================================
http://www.mallorcaweb.net/puigdemaria/
Introducció.
L'Ermita del Puig de Maria, anomenada també Santuari de la Mare de Déu del Puig, és troba localitzada al terme municipal de Pollença, concretament al cim del puig homònim, de 333m. d'alçària.
Fou construïda l'any 1348 pels jurats de la vila. De la mateixa data és la llegenda de la trobada de la Mare de Déu.
El 1362, es van establir les primeres ermitanes, que foren Sor Flor Ricomana, la fundadora, Simona Alzina, la seva filla, i Dolça Blanc. El Puig fou erigit, l'any 1371, canònicament com a Monestir.
Posteriorment, les monges formaren la congregació de les canogesses regulars de Sant Agustí i, per les noves disposicions del Concili de Trent, deixaren a l'any 1564 el monestir. El 1638 passà a convertir-se en propietat municipal i fou reformada entre els anys 1682 i 1692. La capella, d'estil gòtic i d'una sola nau, fou edificada al final del s. XV.
En un cambril, hi ha la talla en pedra de la Mare de Déu, de factura gòtica. El 1743, fou objecte d'una restauració que afectà especialment la cobertura del temple.
La façana respon a una ampliació neogòtica (1858). La torre fou construïda al final del s. XIV com a baluard de defensa contra els moros.
El 1917, s'hi instal·laren els ermitans de la congregació diocesana de Sant Pau i Sant Antoni. El 1968, passà a mans de les germanes missioneres dels Sagrats Cors que, per falta de recursos l'hagueren de deixar el 1988 i se'n féu càrrec un grup de seglars.
Mare de Déu.
La Mare De Déu del Puig de Maria és una bella escultura de pedra arenisca, de bon tamany i acceptable estat de conservació.
Segueix un cànon curt, però elegant que li dóna certa monumentalitat. La figura de Maria està dreta sobre una base poligonal, el genoll dret s'endevina un poc doblegat i porta l'Infant assegut sobre el braç esquerre, tot avançant aquest costat, de manera que encara recorda la sigma gòtica.
A partir de les restes de la corona circular, la llarga cabellera li cau, onada, fins a mitja esquena i emmarca la cara, molt ben proporcionada, certament estereotipada i tota riallera.
Va vestida amb una túnica d'escot ample i arrodonit, rematat amb una cenefa, falda llarga que li cau i arrossega amb plecs gruixats i feixucs i sols deixa veure les puntes de les sabates. A la mà dreta porta un pom de flors, el qual simbolitza la seva virginitat i dignitat.
El Bon Jesús, molt gros en relació a la Mare, gira el cos cap a ella. El cap és arrodonit, amb cabells rebulls, pentinats cap enrera, tot emmarcant la cara, també rodona i riallera, amb trets molt semblants als de Maria. El tors nuu i ple, porta un mantell embolicat a la cintura que sols deixa veure el peu esquerre. Amb les mans empresona un gran ocell, com un colom, que té l'ala esquerra mig estesa.
L'aspecte general, la proporció i els trets formals, relacionen la peça, amb el corrents escultòrics nòrdics.
Des de el punt de vista iconogràfic, el atributs que duen Maria i Jesús manifesten un simbolisme molt antic, d'arrel oriental, que es representa de manera plàstica ja des de principis de la baixa edat mitjana. L'ocell a qui té Jesús entre les mans, com a joguina, s'ha interpretat a partir del salm CXXIII i també de certs passatges dels evangelis apròcrifs, com a l'ànima de vol fugir del pecat i es refugia a les mans Jesús.
Arquitectura.
L'Orígen del conjunt arquitectònic té una antiquíssima història que es remunta fins a l'època àrab o inclús més en el passat, però no s'en tenen vestigis. Al lloc hi existia molt probablement una torre de vigilància àrab. La primera construcció d'època cristiana fou una església dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, del 1348.
La configuració actual del conjunt respon a aquesta acumulació d'actuacions, que no anaren mai encaminades a refer de dalt a baix els edificis, sinó que feren patent la superposició de construccions. L'antiga torre àrab que es podria cercar en els murs del que ara són les dependències dels donats del Puig, a la dreta de l'església. La sala capitular, amb grans arcs ogivals de la mateixa dimensió que l'església, situada en el que ara és el vestíbul està completament desconeguda.
L'església té voltes de creueria gòtica que cobreix la nau central i capelles laterals. El presbiteri és neo-gòtic. Davant el portal rodó de l'església s'hi va fer un vestíbul de factura barroca, que delata molt fàcilment el seu caràcter d'afegit al davant de l'antiga façana. Al refectori sí que s'hi poden veure els impressionants arcs apuntats que cobreixen la sala, encara que possiblement provinguin de la caiguda d'una bòveda de creueria precedent. L'escala que connecta el refectori i la cuina amb la resta dels edificis antigament estava coberta només per una porxada, però en la reforma del XIX, responent a criteris de utilitat, es va tancar lateralment.
Festivitats.
DILLUNS DE PASQUA
La festa principal del Puig de Maria és el Pancaritat, el qual es celebra el dilluns de Pasqua. És tracta d'una festivitat senzilla i agradable en la que hi participa molta gent del poble. La festa comença amb la sortida a peu des del poble. Al migdia hi ha missa en honor a la Mare de Déu i després es fa el dinar de germanor.
Al capvespre es fan jocs pels nins i ball de bot al pati de davant l'església. Es sol fer també normalment un sorteig a benefici de l'ermita. La festa acaba amb la tornada cap al poble.
PRIMER DE MAIG
Cada primer de maig es celebra una gran paella per a tots els assistents a aquesta diada. Val a dir, que s'han de comprar les entrades amb antelació. Es duen a terme activitats diverses com missa, poesies, música o ball de bot.
DAVALLAMENT DE LA MARE DE DÉU
Cada cinquanta anys es commenora la trobada de la Maré de Déu que data del 1348 segons les llegendes. La celebració consisteix en el davallament de la Imatge a la vila, on és venerada per multitud de persones. S'Organitzen sempre per aquesta diada, actes de gran solemnitat. La propera davallada serà a l'any 2048.
Un fet que es repeteix en totes les celebracions relaciones amb el Puig, és el cant de la popular estrofa de Costa i Llobera de l'obra La Llegenda del Puig de Pollença, que diu així:
Miraula... és dolça l'Imatge antiga:
sa cara afable tota sonriu,
i, essent de pedra, par que vos diga:
-Som vostra mare; fillets, veniu!-.
Sobre el cor porta son braç esquerre
l'infant dolcíssim: també riu ell;
i en lloc del signe de cels i terra,
dins ses manetes, mostra un aucell.
Du vestidura llarga i folgada
color de l'hàbit de la Mercè;
dient que és ella que ha rescatada
de la morisme la notra fe.

És que convida l'ànima pura
perquè se posi tota en ses mans,
i allà trega ales, volant segura
a on no arriben cruels milans.
En lloc de ceptre, té en la mà dreta
una senzilla mota de flors;
mostrant que estima tota floreta,
que reb l'ofrena de tots els cors.
Dades d’interès.
Per la visita al Puig de Maria s'aconsella iniciar el recorregut des de el nucli de Pollença i visitar els jardins Joan March, els quals tenen un gran interès botànic, i es troben situats al costat del claustre de Sant Domingo.
La pujada al Puig no té gran dificultat. El camí es troba formigonat en el primer tram i llavors continua fins al cim amb l'antic empedrat.
Es recomana visitar-ho de la tardor a la primavera, així i tot, cal assenyalar que durant tot l'any i ha molts d'excursionistes que el visiten o hi fan estades durant varis dies. També és visitat molt sovint per la pròpia gent de la vila.
Punt d'interès en la seva visita són la flora en la que destaquen l'alzinar, la mata, el xuclamel, les cireretes de pastor, els fongs, la falguera, la garriga, l'estepa blanca, xiprells, orquídees etc. Pel que respecte a la fauna trobam la cadernera, el ropit, el pinzà, el verderol, el cap ferrerico, els corbs etc.
Durant tota la pujada i especialment en el cim es domina el paissatge de l'àrea de Pollença. Al nord es divisa la península de Formentor, el poble, les muntanyes de Ternelles i Sant Vincenç; a llevant, el Port de Pollença i les badies de Pollença i Alcúdia; cap a ponent, la Vall de Colonya, l'Assarell , Fartàritx, el Puig Tomir i part de la serra de Tramuntana; cap al sud, part del pla de Mallorca.
Activitats recomenades són la fotografia i l'allotjament. També es recomana fer ús de les instal.lacions del santuari, el qual està obert tot l'any i disposa de cel.les, cuina, menjadors, banys, àrea recreativa, servei de bar i restaurant. La capacitat es d'aproximadament 60 places d'allotjament. El teléfon per informació i reserves és 971 18 41 32

Cronologia Històrica.
1348
El bisbe Berenguer Bal·le concedeix permís als Jurats de Pollença per edificar en el Puig una capelleta dedicada a Santa Maria de la Mercé. Martí Rafal és anomenat donat de la capella i Guillem Rotger és anomenat obrer amb la finalitat que activi les obres i administri els donatius que arribin al Puig.
1355
Està instituïda al Puig la festa de l'Anunciació; també la de St. Sebastià. El poble puja al Puig, durant la setmana de passió per demanar pluja abundant.
1362
Les tres Dones de Ca'n Sales estan instal·lades al Puig.
1371
Per disposició del bisbe Antoni de Galiana, es constitueix com a Monastir de Santa Maria del Puig de Pollença, segons la regla de St. Pere. Al mateix temps, Sor Flor Ricomana és anomenada Priora.
1388
El papa Climent VII accepta la contrucció del Monestir, que es regirà d'acord la regla de St. Agustí; les ermitanes s'anomenaran Canoneses Regulars Agustines.
1414
Governa el monestir Sor Blanca Cendre. És la priora de les grans construccions: el dormitori i la sala capitular, el refetor i la cuina, la torre i les murades. A més organitza l'economia, la biblioteca, i el col·legi de les fadrinetes de criança.
1564
Les monges deixen el puig degut a les disposicions del Concili de Trent i passen provisionalment a St. Antoniet de Palma; aleshores Diego de Arnedo era bisbe de Mallorca i Joan Mas batle de Pollença.
1638
El bisbe Juan de Santander mana a les monges la reparació de l'església i altres edificacions del Puig, amençant-les amb la pèrdua de la propietat si no ho fan immediatament. Com les monges no feren cas, el bisbe entregà l'abandonat monestit als Jurats de Pollença.
1657
S'inicien una sèrie de restauracions que duraran fins prop d'un centenar d'anys.
1677
Segueix la restauració: es reparen les teulades, una capella, algunes cel.les, les cisternes i la torre; es confeccionen ornaments sagrats.
1684
Es beneeix la volta de mig punt construïda sobre el presbiteri.
1692
Reforma de la capella que es dedica a St. Pere.
1700
S'acaba el retaule major d'estil xurrigueresc, obra de Joan Antoni Homs.
1720
Reforma de la capella de St. Magí.
1733
S'acaba el cambril de la Mare de Déu.
1741
Reforma de la capella de St. Bàrbara.
1747
El bisbe disposa que es redueixin les despeses de la festa del Puig, que tenia un explendor inusuat. La festa tenia com elements importants, l'ofici amb sermó, la intervenció dels aplegadors, la cursa de braus amb cans, el ball de les danseres, un gran dinar i el ball de pagès amb la mateixa del batle.
1768
Reforma de la capella de St. Bernat.
1883
El pare del poeta Ramon Picó i Campanar entraga a la Mare de Déu del Puig l'Englandina d'Or, guanyada pel seu fill en el Jocs Florals de Barcelona.
1886
Costa i Llobera publica "Mirau-la és dolça" en el butlletí de la Societat Arqueològia Lul.liana; li posen música Guillem Massot i Bartomeu Torres. Un total de sis-cents pelegrins de distints pobles ofereixen una bandera a la Mare de Déu.
1892
Costa i Llobera és anomenat Custos del Santuari.
1904
El canonge Mateu Rotger publica el II tom de la Història de Pollença; en aquest tom es poden consultar cinc capítols i tretze apèndixs dedicats al Puig.
1917
Els ermitans de la congregació de St. Pau i St. Antoni s'instal.len en el Puig.
1920
Els ermitans desmunten l'antic cor i construeixen les dues tribunes actuals. Amb anterioritat, construïren la capella del Betlem i obriren els dos portals d'accés al presbiteri i el finestral que dóna llum al retaula major. Després enrajolaren l'església i l'hostatgeria, obriren el gran portal d'entrada i construïren l'escala que comunica l'hostatgeria amb el refetor.
1926
La capella de St. Josep queda enllestida amb un retaula d'Arcas.
1939
Per primera vegada, la Mare de Déu baixa a la Vila. I, en una carrossa que reprodueix la torre del Puig i una capelleta gòtica, pren part a la gran desfilada d'imatges marianes que es celebren a Palma, a propòsit de la festa de la Victòria.
1948
Es celebra el VI centenari de la trobada. S'inagura la instal.lació elèctrica del santuari.
1949
La Mare de Déu es torna a traslladar a Ciutat, a propòsit de l'any marià de la diócesi.
1962
Neix l'actual Obreria del Puig, associació de pollencins interessats pel Santuari de Pollença, i per fer-se més present al poble, es crea la Confraria dels Ermitans per les desfilades de Setmana Santa.
1968
S'encarreguen de Puig les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors.
1976
Dos helicòpters del navili nordamericà San Diego, gràcies a les gestions del cònsol Bartomeu Bestard i la Sr. Mercedes Lindbers, transporten, des de la plaça de Ca les Monnares al Puig, 163 tones de material de contrucció.
1988
Les monges del SS.CC. deixen el Puig, que havien convertit en un excel.lent lloc d'acollida. Ara una sèrie de donats es fan càrrec del Puig fins al nostres dies, actuant la Parròquia i l'Obreria com entitats responsables.
1992
Arriba l'aigua corrent.
1994
S'inicia la restauració de l'antic camí empredrat de les monges.
1998
La mare de Déu baixa al poble i es celebra solemnement, com cada cinquanta anys que es commemora la trobada.
Llegendes del Puig
LES DONES DE CAN SALES
Flor Ricomana, la seva filla Simona i una amiga d'ambdues, Dolça, viuen a la muntanya de Can Sales, dedicades a l'oració, el treball i la penitència. Des d'aquella altura, les ermitanes descobreixen, en el Puig, resplendors celestials. Així ho diu el Poeta:
El Puig, que just davant
d'aquell paratge sant
se descobria,
floreix en viva llum
i vessa ric perfum
de melodia.
La visió atreu el poble a la muntanya santa on es trobà la Imatge de la Mare de Déu. Vora la Imatge, les tres dones de Can Sales es consagren a Déu i viuen pregant per Pollença.
(de la Història de Pollença, del Canonge Rotger)
LA IMATGE FEIXUGA
El pollencins, per venerar la Imatge al temple parroquial, decidiren baixar la Mare de Déu. Però, en emprendre el camí de baixada, la Imatge es tornà tan feixuga que no pogueren amb ella. Giraren per tornar-la al cim de la muntanya, i llavors es tornà tan lleugera que tots els presents quedaren meravellats. S'interpretà el fet en el sentit que la Mare de Déu volia tenir el seu casal en el Puig.
(d'un fulletó del Santuari del Puig d'autor anònim)
FONAMENTS SAGRATS
Trobada la Imatge, el poble pujà al Puig per celebrar una missa d'acció de gràcies i posar la primera pedra d'una capelleta que resguardaria la Mare de Déu. I succeir que l'hòstia consagrada en el moment de l'elevació, s'escapà de les mans del celebrant, senyà els fonaments del futur recinte sagrat i tornà a les mans del sacerdot.
(hi ha un quadre antic a l'entrada del Puig que reflecteix el fet)
UNA PROCESSÓ CELESTIAL
Els nins de la Vila, els dissabtes a vespre i entre resplandors i llumets, veuen en el Puig processons que van del molí esfondrat al monestir en ruïnes; els qui formen la processó duen túnica blanca i porten banderes vermelles. Això ho diuen els nins a ses mares, les quals pensen si hauran baixat dels cel àngels o verges per donar un avís al poble. Els pollencins entenen que el cel els demana la reconstrucció de les edificacions ruïnoses del Puig.
(de la Llegenda del Puig d'en Costa i Llobera)
LA BONDADOSA DONADA
Una donada que estimava molt la Mare de Déu i passava amb ella les vetllades, un vespre de trons i llamps se n'adonà que la Imatge no hi era. Molt preocupada, la donada va anar i venir, tota nerviosa, des de la cuina a l'església sense saber que es feia, fins que tornà veure en el seu lloc la imatge, que aparagué amb tot el vestit brut d'algues.
-Mare de Déu!, exclamà la donada, per què no m'heu dit que vos n'anàveu a la mar?
-Donada!, li contestà la Mare de Déu, he sortit de pressa perquè uns mariners n'han demanat ajuda.
Pocs dies després uns pescadors en el Puig contaven a la donada com la Mare de Déu els havia salvat d'un fort temporal.
(de la Correspondència de Picó i Campamar)
LA NINA DEL BOSC
Una nina, que es perdè en el bosc a l'horabaixa, és acollida per una senyora que li inspira confiança i, ben tranquil·leta, passà la nit amb ella, mentre els familiars la cerquen desesperadament. L'endemà és trobada la nina pels qui l'havien cercada tota la nit, i és tornada als seus pares que ploren d'alegria en recobrar la filleta. La nina puja al Puig amb tota la seva família per donar gràcies a la Mare de Déu, i, al veure la Imatge, s'exclamà: Aquesta és la senyora que me guardà a l'alzinar! Tots els presents, davant l'observació de la nina quedaren profundament emocionats.
(contada per la madona de Can Vallori de Pollença)